- Por la mañana hubo concentración en el Ayuntamiento. La Presidenta, Manola se dirigió a todos los asitentes con estas palabras:
Hem volgut celebrar els 20 anys perquè creem que si mirem atràs dos décades són molts anys.
Hem passat molts de dies i nits preparant els actes d´avui. Ho hem intentat fer el millor que hem sabut, encara que sempre haura que dirà que alguna cosa està malament.
Tenim aquí una representació de tota la história de la associacio: la tia Amparo com una de les socies més antiga i més vella de la associació, estan les presidentes que hem tingut, la corporacio, les dames, els que falten ens demanen disculpes, ja que per diferents motius no ens poden acompanyar.
Tenim també un recull de molt del que hem fet tots aquests anys i és lo que desprès inagurarem i tindrem aquests dies de festes perquè tots i totes puguèssem recordar i compartir.
Gràcies a Manolita que ens ha ajudat a montar l´exposició de manualitats.
Res més esperem dins d´uns anys poder fer un altra celebració i estar totes juntes.
Gràcies. I ara li entregem a la tia Amparo un pergami que diu així: Commemorem que han passat 20 anys. Sempre sen´s escapa lo criteri per dir que és “commemorable”: tant mos fa 10,15, 20 com 25 anys.
Teniem el motiu, teniem el dia, teniem el pla, faltava algú que en éste moment representes a l´associació. No vam haver de pensar molt per trobar la persona que sempre està disposada a tot. Si hi han viatges, si hi han xarles, si hi han trobades, sempre podem evidenciar que la tia Amparo és allí. Per ser una de les més antigues de l´associació, per ser la més gran en edad, per la seua espontaneitat, per la seva prudencia,.. per tot aixó i per moltes coses més, vam decidir que ella era la persona triada com ambaixadora de totes les socies.
Així avui ens hem de sentir com un sola entitat: les presidentes, les juntes que hem tingut, les dames i totes les SOCIES i mirar a la tia Amparo com l´homenatje que totes rebem, i que no sempre ha estat reconegut en el seu moment.
Ens felicitem a totes per la trajectoria de tots aquestos anys i que ens ha de servir d´ejemple i estímul per als anys que han de vindre. "
- Se le hizo un homenaje a la Tía Amparo, por ser la socia de mayor edad:
En uns quants anys acumulats
el teu cos anat canviant
menuda, pèl blanc, caminà lent...
Encara que molt de temps
visqueres fora,
a Sant Rafel tornares
L´edat ta moldejat
agafant la maduresa que
et dona tranquil.lat
No et deixes res on acudir,
la primera a ballar,
fins la gimnàstica et fa saltar
Agafa aquest ram
com a mostra d´agraïment
per haver dir que sí a aquest esdeveniment.”
el teu cos anat canviant
menuda, pèl blanc, caminà lent...
Encara que molt de temps
visqueres fora,
a Sant Rafel tornares
L´edat ta moldejat
agafant la maduresa que
et dona tranquil.lat
No et deixes res on acudir,
la primera a ballar,
fins la gimnàstica et fa saltar
Agafa aquest ram
com a mostra d´agraïment
per haver dir que sí a aquest esdeveniment.”
- Misa.
- Después se inaguró la exposición de fotos y manualidades.
- Por la tarde V trobada de bolilleras con la asistencia de los siguientes pueblos y asistentes: Vinarós 25; L´Aldea 6; Sant Rafel 8; Alcanar 9; Torreblanca 4; Rossell 10; La Sènia 16; Canet lo Roig 12; Tivells 4; Les Cases d´Alcanar 10; Ràpita (andavant) 6; Masdenverge 7; Ferreries 8; Ulldecona 8; Traiguera 12; Sant Mateu 3; Benicarló 12; La Ràpita 3.
